LA NIT DE CATALINA HOMAR

Mirau-me bé i demanau-vos qui som. Ho sabeu, qui som? Sabeu qui habita rere aquesta cortina de secrets i de tabús, de xerrameques i doblit cercat? La boira de loblit que tot ho tapa, sí, com tot ho tapava la boira que entrava de la mar i convertia les cases de S Estaca en niguls de cotó esfilagassat Llavors tots pareixíem fantasmes, ombres difuminades, i en el fons és el que érem, ombres xi neses, projeccions dell, invencions del seu gabinet a Son Moragues o Miramar Lluny de noltros, perquè sempre hi va estar lluny de noltros/ per apr...[Leer más]